Durant aquest últim any he conegut mil aficions noves, però és principalment una la que m’ha dut a fer grans amics i a viure moments intensos, durs i alhora genials. Gràcies Picarols Bojos i Penya Ciclista Navarcles!!

Però deixo els sentimentalismes per convidar-vos a participar a la 15ena Pedalada de Sant Valentí – Ruta dels Senders de Navarcles que se celebra el proper diumenge 14 de Febrer. El recorregut, amb uns paisatges maquíssims, consta d’un 95% de senders.

S’han preparat dos recorreguts, el llarg (d’entre 28 i 35km) i el curt d’uns 15 km. Hi ha trams de senders i corriols força tècnics però el paisatge s’ho val!

Ja ho sabeu, si aquest diumenge teniu ganes de fer una pedalada i disfrutar de les terres de la Catalunya Central, us convidem a partir de 2/4 de 8 del matí a fer les inscripcions!

El preu és de 10€ per a federats i de 14€ per a no federats. Inclou habituallaments, esmorzar i un regal per a tothom!

Més informació: 93 827 00 37 ò a la pàgina web dels Picarols Bojos

Amb la meva felicitació m’agradaria recomanar-vos l’aplicació que ediciona.com ha preparat perquè tothom pugui felicitar el Sant Jordi amb llibres i roses digitals.

Felicitats per la iniciativa, equip!!

Que boig el món

Que boig el món, que no té cap sentit

i em fa pensar: “no sé què hi faig aquí.

Que boig el món, que no el puc entendre mai.

Ja pots lluitar amb constància,

que un dia et fot un cop

amb tanta força que et deixa sol

en el principi del camí.

Diuen que al món s’hi ve a patir.

Que boig el món, que no té cap ni peus

ni ens deixa tenir el que teníem ahir.

Que boig el món, que no vol aconseguir

per fi esborrar del mapa

aquelles coses que menyspreem,

i ens fan sentir mesquins.

En la distància està el secret,

callat, ocult, pacient, discret.

Per art de màgia

baixem com l’aigua

i, a cada obstacle,

refem com si res el camí,

construint a mida el destí.

A contracorrent,

de cara al vent,

amb mar de fons i onades,

governa tu el vaixell

que no tens res a perdre,

res a perdre, res a perdre.

Boig, el món és boig, però és nostre

i és el millor d’entre els possibles.

Que boig el món,

que em fa anar amunt i avall,

i és tard quan veig que molt pitjor estic jo.

Que boig el món, on podem creure en més d’un déu,

i això ens obre les ales de la vanitat,

podem ser injustos i malvats.

Però el pitjor és no saber mai

qui mou els fils al teu terrat.

Per art de màgia,

baixem com l’aigua

i a cada obstacle

refem com si res el camí

construint a mida el destí.

A contracorrent,

de cara al vent,

amb mar de fons i onades,

governa tu el vaixell

que no tens res a perdre,

res a perdre, res a perdre.

Boig, el món és boig, però és nostre

i és el millor d’entre els possibles.

Avui, dia Internacional de la Infància, és el dia en què els bloggers ens unim per fer fer una mateixa crida: Pornografia Infantil NO. La pornografia infantil a la xarxa és quelcom horrible i repugnant que embruta dia a dia la nostra societat.

“Les macrorerades policials no són suficients per aturar aquesta mala pràctica d’individus que, aprofitant l’anonimat que permet Internet, colpegen les vides de centenars de nens i inclús bebès per satisfer un desig sexual deprevat i malaltís. Per això, entre tots els internautes ens hem de posar mans a la feina i fer el màxim de soroll al ciberespai amb el nostre pornografia infantil NO.”

Des d’aqui, doncs, m’uneixo i felicito la blogcampanya contra la pornografia infantil que La Huella Digital i Vagón-bar han dut a terme.

Via la Flecha, he conegut Talk.at, un espai dedicat a poder tenir converses sobre aquells temes que trobem interessants.

Només cal donar-se d’alta, buscar tòpics mitjançant els links de “popular topics” o escrivint allò que t’interessa i comença a conèixer gent, fer amics, seguir-los i tenir seguidors. Podríem dir que és una mescla de xarxa social i sistema de microblogging, però que encara està molt verd.

De moment les meves observacions no són del tot favorables ja que és un site molt lent i no li acabo de trobar una lògica clara de funcionament. Ara per ara et permet escollir entre un enorme llistat d’idiomes la majoria dels quals estan buits de continguts, serà tasca dels usuaris començar-los a omplir.

Deixem-li temps, ja que la idea si que la trobo força interessant.

“quienes viven en Cataluña tienen dos opciones: o pasar por el aro nacionalista o convertirse, ahora sí que de verdad, en marginados y parias sociales como el padre que nos ocupa”

En un dels feeds que segueixo per feina, m’arriva un article que, de bon matí, em posa, parlant clar i català de mala llet. A vegades tinc la sensació que segons quins periodistes aprofiten la més mínima ocasió per carregar sobre Catalunya i els catalans. I, com a periodista catalana que sóc no puc evitar la indignació davant d’això.

En aquest cas una parella que es divorcia, un pare que en el seu moment va fer una vaga de fam per pretendre que la seva filla s’escolaritzés únicament en castellà a Catalunya, i una mare que posa aquests fets com a raó per demanar la custòdia de la nena… Sembla que no tinguem en compte que els qui més pateixen les conseqüències d’un divorci són els fills quan tant els pares com els periodistes ens posem a jugar a aquest joc de la mediatització i politització dels fets. Cal aprofitar inclús aquests fets per poder escriure un article que, segons el meu parer, pretén més que informar atacar Catalunya?

Llegeixo l’article, no em crec les paraules que ressegueixen els meus ulls i se m’acudeixen un munt de coses que diria a uns ialtres! Però sobretot, pensem en els nens, no frivolitzaem d’aquesta manera, i obrim els ulls, mirem obertament el nostre entorn i recordem el més positiu de la varietat cultural, de la possibilitat de disposar de diverses eines de comunicació. Ja n’hi ha prou d’aquests atacs gratuits a la societat catalana.

Us recomano que llegiu l’article a periodistadigital.com

L’objectiu dels participants és aconseguir que la seva web sigui la més ben enllaçada i la més visitada creant webs, vídeos i movent-se per la xarxa com millor sàpiguen per aconseguir més visites que la resta.

El concurs disposa de dues modalitats:

- Posicionament a google, en què l’objectiu és indexar-se al màxim de bé al cercador per aparèixer com a primer resultat al buscar una paraula inventada pels organitzadors.

- Marketing viral, amb l’objectiu de ser la web més visitada durant tot el període de durada del concurs (15 d’octubre al 15 de desembre).

Sort a tots els participants!

“Ningún niño nacido hoy elegirá escuchar la radio en vez de acceder a su propia lista de reproducción mp3, o a la estación de radio personalizada de internet. ¡Simplemente, no hay comparación!”

Amb aquesta grase es presenta la home d‘ iVoox, que a la fi ha obert les seves portes a aquelles que vulguin ser-ne beta-testers.

El projecte de Juan Ignacio Solera comença a prendre forma pels primers que en vulguin ser usuaris. Un projecte en el camp de les Noves Tecnologies i la Comunicació que ens posarà a l’abast productes àudio d’una manera més senzilla que els actuals podcast. Per aaquells que en tingueu més interés en l’àmbit i ganes de conèixer nous sites i eines, us recomano que contacteu per ser-ne beta-testers. I per a tothom, passu pel seu blog Ideaperegrina a partir del quan ens informen cada dia dels seus avenços.

Des d’aquí felicito a tot l’equip d’ iVoox.com per la seva empenta i els desitjo el millor! Estic segura que tindrem molt a dir d’ells.

Soshiku és una eina que permet fer tota aquesta organització. Registra’t, inclou les assignatures que estàs fent i activitats extraescolars, i comença a incloure-hi els “deures” que et posen. Fins aquí no és més que una agenda qualsevol però amb la peculiaritat que és digital. Però va una mica més enllà i inclou la possibilitat de rebre notificacions al mòbil amb els plaços d’entrega indicats.

Però el millor de tot és que, a més, hi trobem les virtuds de les xarxes socials. Edita el teu perfil d’usuari, convida els companys de classe, els de les assigntaures concretes, els de les activitats extraescolars… i comparteix-ho amb ells.