N’hi ha per riure, o per plorar?

Aquesta tarda m’ha arribat un twit amb un link que em porta a la notícia titulada “El hombre del tiempo, una señora“. Es tracta d’un article del senyor Antonio Burgos a l’ABC de Sevilla. De fet, i em perdonareu, què es pot esperar d’un diari com aquest? Només el títol ja mostra el to de l’article que el segueix però respiro, em carrego de paciència, aspiro una glopada d’aire i començo a llegir.

Cada punt i seguit que em guia en la lectura d’un article totalment linial (curiós que en premsa online no hi hagi un sol link cap a l’exterior), em fa canviar el sentiment. Començo amb incredulitat, només la primera línia, cito textualment “el hombre del tiempo de TVE será una señora. Y las gracias hemos de dar al cielo porque no sea un travestón, que se lleva más todavía y es más igualitario y progre” , però a mesura que segueixo endavant començo a sentir un enuig que mica en mica esdevé ràbia “Mónica López, de 22 años, que tiene de Meteorología la misma idea que usted y que yo, pero que viene de un sitio de donde ni usted ni yo procedemos, de la TV3 Catalana, más bien Montillana“. Cada vegada més enrabiada, aconsegueixo arribar al final de l’article, que es tanca amb un irònic “lo que me inquieta es saber qué se va a afeitar la Niña del Tiempo cuando se apueste el bigote a que mañana no llueve, y diluvie. Como no sean los rizados bigotes del ya me entiendes”.

En aquest punt aquella emprenyada inicial ja s’ha convertit amb indignació, l’article em sembla tant bèstia que inclús pensaria que és guassa, pero no, és l’ABC. Em pregunto, com coi pot ser que a ple segle XXI hi hagi gent que pensi, opini i escrigui amb aquesta falta de respecte i discriminació? Senyors, si, visca la llibertat d’expressió, però valga’m déu… i hem d’estar orgullosos d’aquesta España que ens envolta i que ens fa seus?

Em sap realment molt de greu donar-los un link… però és que val la pena que llegiu l’article:

A.B_”El hombre del tiempo, una señora”

~ per ginacirera a Juliol 14, 2008.